Tema 7 Tècniques de comunicació oral

Marc teòric:

En relacions públiques trobem la figura de dues persones bàsiques pel desenvolupament d’aquestes tècniques:

-Spin Doctor: cap del gabinet que organitza el discurs estratègic i la estratègia argumentaria d’una persona o una entitat.

-Speech writer: és la persona que escriu el discurs, equival a un redactor en la política.

Les tècniques més habituals són:

§    El discurs: Basat en el Pentad d’ Aristòtil. ( Speaker, Audience, Occasion, Speech text, Delivery).

§      El llenguatge verbal i no verbal: Emocional i Racional

§      L’expressió: Vocalització / Ús dels silencis / Llenguatge corporal.

§      L’atenció personalitzada: Atenció als clients / Atenció als empleats / Atenció als Greuges.

§      L’entrevista personal:

§     Grups de discussió:  Grup de millora / Think Thank / Consell assessor

§      Videoconferència

Cas Pràctic:

En aquest cas pel nostre exemple ens basarem amb el grup de discussió, ja que és una tècnica d’investigació qualitativa que ens crida l’atenció.

A més, per explicar l’exemple ens basarem en una experiència pròpia en un grup de discussió.

Aquesta tècnica consta de entre 8 i 12 persones que normalment són bastant enteses en una temàtica determinada. Aquestes “reunions” és realitzen entre 2 i 5 cops en un període de temps determinat.

Aquests experts s’ajunten i tracten diverses qüestions sobre el seu sector, en el grup de discussió les persones no es coneixen les unes a les altres.

Dintre de l’estructura trobem diferents figures:  un moderador, un infiltrat, els observadors i transcriptors.

En el nostre exemple vam haver de realitzar un treball sobre aquesta tècnica i vam realitzar diversos grups de discussió amb experts del sector del tabac.

El tema que ens interessava a nosaltres era; “ que en pensaven de la normativa actual i quines modificacions farien, en el cas que les creguessin necessàries”.

Aquesta tècnica ens va permetre tenir un coneixement elevat també de llenguatge corporal i no verbal, de manera que podíem intuir quina era la ideologia d’aquella persona només amb la seva postura, el seu to de veu etc.

Ens va semblar una tècnica molt important i que la gent normalment desconeix.

Tema 5 La crisi de confiança

Marc teòric:

Quan una organització deixa de complir les seves expectatives i els seus compromisos, es produeix una pèrdua de confiança per part de l’entorn cap a aquesta.

Trobem dos tipus de crisi:

-Crisi management: és quan es produeix un error en la gestió de l’organització.

-Crisi de comunicació: és el procés de comunicació posterior a la crisi.

En el moment que es produeix la crisi, instantàneament entra en acció en pla d’actuació. 

Aquest pot ser proactiu o reactiu:

-Proactiu: Abans que succeeixi

Definició del problema / establir comitès de crisi / establir un protocol a seguir.

-Reactiu: Un cop tenim la crisi

Mostrar sensibilitat amb el problema / Explicar el problema / Explicar les solucions / Avaluar si el problema ha tingut solució.

Cas Pràctic:

En aquest cas explicarem la història de Tiger Woods:

Tiger Woods és un famós golfista professional, considerat per molts com un dels millors jugadors de la història. Tant mateix era una de les icones principals de la marca esportiva Nike. Woods era un dels ambaixadors més importants de la marca nord americana fins que al passat 2010, es va veure immers en un escandalós conflicte sexual.

Va sortir a la llum que el golfista havia estat infidel a la seva ex-muller amb més de 10 dones diferents. Aquest esdeveniment va ser portada de tota la premsa internacional, i va provocar que el jugador entrés en una greu crisi, fins al punt que va decidir deixar el golf.

Tot això va provocar que Woods deixés de ser la imatge de Nike, cosa que li va suposar una pèrdua de diners increïble.

Un cop es va publicar aquest cas, el jugador i el seu entorn van haver de realitzar un pla d’actuació molt urgent.

El jugador va sortir públicament a demanar perdó pel que havia fet. Posteriorment va realitzar diferents Spots amb la marca Nike on també demanava disculpes i on deia que no ho tornaria a fer.  

El més famós va ser el següent on apareixia la veu del seu difunt pare.

 Spot:  https://www.youtube.com/watch?v=5NTRvlrP2NU

Tema 4 Responsabilitat Social i la imatge social.

Marc teòric:

Responsabilitat social —> és el compromís ètic i social per part d’una empresa, no necessariament en temes mercantils i comercials.

Aquest compromís és majoritàriament amb entitats i col·lectius que no són potencialment clients.

Tanmateix  es vinculen amb entitats sense ànim de lucre —> Aquestes actuen com a líders d’opinió. 

D’aquesta manera s’intenta establir una relació per mostrar que tenen uns valors més enllà que els de l’empresa. Fent que es relacioni l’empresa amb uns valors positius que creïn bona imatge.

RSC-Aventatges:

1. Guia de crisi de relació, actua com a “eina” que fa d’una manera indirecta que es rebaixi el potencial negatiu que pot tenir l’activitat. Ex: Green Peace y Nestle.

2. Actuar com a institució en pro del interès general.

3. Realitza la funció com a lobby d’ influència.

Els tres grans eixos de la responsabilitat social corporativa són:

IDENTITAT: Elements definitoris i diferenciadors de l’organització.

VALORS: Actitud dels components de l’organització. Manera d’actuació.

COMPROMÍS: Declaració de principis i d’actuació relacionat amb els valors percebuts.

Cas Pràctic:

Al 2001, el grup Inditex va decidir donar una nova perspectiva a l’empresa amb la creació del departament de RSC, per afrontar canvis de creixement de les seves activitats i àrees d’influència.

La tasca principal d’aquest departament és gestionar les activitats de la companyia a través de l’ètica i altres principis bàsics com: el diàleg i la transparència informativa.

En la RSC d’ Inditex també influeix en la relació amb els seus principals grups d’interès: clients, proveïdors, socis, accionistes, empleats i la societat en general.

Inditex aconsegueix ser una marca prestigiosa a través de continues inversions en acció social, amb els seus patrocinis i mecenatges recolzant a ONGS, fundacions etc. Algunes d’aquestes serien: Metges sense fronteres, Fundació entre-cultures i Càritas entre d’altres.

Tant mateix l’empresa espanyola té en compte una dimensió dirigida al medi ambient, aportant nous plans de desenvolupament sostenible.

Tema 2 Reunions de grup organitzats.

Marc Teòric:

Són actes duts a terme per persones relacionades amb un entorn pròxim a una organització, que tenen molt en compte la reputació d’aquesta. 

Són organitzades perquè segueixen estàndards propis de les relacions públiques, i tenen les principals funcions de crear experiències, opinió etc.

Són un esdeveniment o tècnica específica que permet els següents objectius:

- Networking —> Per aconseguir la assimilació social:  Es produeix amb la interacció de les diferents persones assistents.

-Espai per generar i atribuir poder a alguna persona.

-Esdeveniment que ens permet establir pressió, incidència en la presa de decisions.

—>Lobbing.

En una reunió de grup organitzat sempre hi ha d’haver grups d’interès, i d’aquests dependrà l’èxit o no. Per aquest motiu hem d’intentar aconseguir representants amb el màxim nom possible.

Característiques:

Tenim  quatre condicionants bàsics:

-Convocatòria

-Reflexió

-Opinió

-Proximitat

Cas Pràctic:

Hi ha molts tipus de reunions organitzades, però nosaltres ens centrarem amb les jornades. Aquestes duren varis dies i tenen una temàtica molt específica.

En aquest cas nosaltres ens centrarem amb les IV jornades gastronòmiques d’Altafulla.

Aquestes jornades es van dur a terme del passat 10 d’octubre al 2 de Novembre. Pel que fa als grups d’interès participants, en aquestes Jornades hi van participar alguns dels restaurants més importants de tot el poble, on la gent va poder degustar els menús expressament elaborats per aquestes dates. 

Aquestes van tenir molt èxit i van tenir una gran afluència de públic, tan del poble com dels voltants.

Això va fer que s’ajuntessin molts professionals  de la gastronomia de tota la comarca, de manera que es va produir una gran i molt positiva interacció, d’experiències, opinions etc. 

Les jornades a més van ser representades per l’alcalde d’ Altafulla el senyor Fèlix Alonso i també el regidor de comerç, el senyor Pere Gomés. D’aquesta manera van tenir una cara visible , que encara va fer que les jornades gastronòmiques tinguessin més força.